28 de noviembre de 2013

Decoratio vulgaris ethicusque.

Demasiadas oportunidades se le dan a determinados locales de escaso mérito. Creo en el poder de la estética y mucho más en el de la ética, pero cada vez andan más disociados imponiéndose una estética vacia sobre la ética del buen hacer y lo que debería ser justo. En esta sociedad de la apariencia y el quedar bien parece mucho más rentable aparentar ser un buen local que serlo en sí mismo. Se dejó de aplicar aquello de la mujer del César, que tenía que ser honrada y además parecerlo o aparentarlo. Ahora sólo le hace falta aparentarlo y sin rubor alguno si no lo es. Debe ser el progreso que nos ha vuelto imbéciles a todos.

Existe una corriente dentro de la No Gastronomía (además de esos programas de TV que parecen tratar de la misma pero que no son más que un GH sin experimento sociológico alguno como pretexto) que se ocupa de que restaurantes de mucho postín se gasten una pasta más allá de lo que consideraríamos gansa para deslumbrarnos con postizos al nivel del de Javier Cámara en Lucía y el sexo. Mucha preocupación estética y escasa preocupación por ofrecer calidad al nivel de lo anterior. No me entiendan mal, no es que necesariamente el local preocupado en exceso por su look tenga que ser malo per se. No es eso tampoco, sólo que desconfío. Porque demasiados planetas deben alinearse para que en ese tipo de local coincida tanto buen gusto. No suele pasar. Mucho envoltorio y parafernalia para demasiados cacahuetes revenidos. 

Me lo suelo tomar como otra señal de alerta. Dime cuánto has invertido en esa decoración y mi interés crecerá de forma inversamente proporcional. Si es que de verdad, no hace falta tanto. Que la cosa es ir a disfrutar de la comida, y no tanto de las vistas. Para tener vistas ya podemos ir a una terraza en la montaña a comernos un arroz y pagar de forma acorde. Para ir a un restaurante, con que la comida sea buena y el local no sea feo o desagradable me vale. Los dispendios estéticos están de moda, pero de verdad que no hacen falta. Están de moda y salen en blogs de moda y les dan premios unas revistas de moda. ¿Pero de comer qué tal? Parece que da un poco igual. Una lástima.

Este moderno proceso lo pueden ver cuando se inaugura un local y empiezan a llegar fotos del local en sí y no de su oferta gastronómica. Todo muy bonito o pretendidamente bonito, pero sin noticias de la jamancia. Adornos, fuegos artificiales y superficialidad conjugadas a la vez. Proyectazos decorativos lujosos sin proyecto de cocina detrás. Que vengan por el cómo es antes que por el cómo se come.
La cuestión es que mucha foto equivale a sospecha. Si les inundan Instagram o similar con mucha silla, mucho sillón y mucha lámpara del S.XVIII, sospechando que es gerundio y gratis. Pongamos la lupa ahí y analicemos bien.
Me parece perfecto que Herr Dekorator se gane bien la vida, pero que dejen de deslumbrarnos con esos focos que quitan la atención a otros locales que también valen la pena. Y que tal vez hacen otros esfuerzos que no se ven tanto, pero que están ahí.


4 comentarios:

  1. M'agraden aquests posts que sonen escrits in the "Heat of the moment" :D i ens abstenim de comentar més sovint per no fer-nos cansinos. Però no paris.
    Em sap una mica de greu dir que l'altre dia sortint de la PetitBo vaig tenir una mica aquesta sensació. Hi vaig anar inspirada per les vostres recomanacions i la de Olocomesolodejas, un altre crack, però em va semblar a la cafeteria i pastisseria el que "To the Wonder" al cinema: una cafeteria Pinterest (va, mateu-me).
    Després d'uns dies donant-hi voltes, també em sembla que potser filo molt prim: si apliqués el mateix llistó (inflat d'expectatives de llegir les vostres cròniques i salivar amb les vostres fotos) a la resta de cafeteries, en salvaríem poques, però pel que fa als pastissos, els vaig trobar poc excitants, massa dolços, i poc arriscats: un "ta bé" i prou. Pel que fa al servei... el servei és el que em fa tenir ganes d’escriure aquest comentari. La pastisseria es pot millorar i les ganes s’hi noten. Res més a dir!
    L’atenció: lenta (tot i que ja ho avisàveu) però amb aire absent, freda, i amb ganes de deixar-se veure més que no pas d’atendre. No em valdria pas la pena explicar-ho si fos un mal dia o un cas aïllat, que ens pot passar i ens passa a tots. Segons la meva experiència, en molts locals és la tònica general.
    En aquest cas dic el nom perquè em va sobtar, i perquè la recomanació venia d’aquí i la meva experiència s’adiu amb el que avui descrius. En cap cas perquè sigui emblema d’aquest tipus d’experiències. N’hi ha de molt pitjors i de molta més anomenada i bombo.
    És boníssim que el ventall d'opcions de berenar que hi ha entre kukishops i barpepes (bar Pepe mal entès, ja ens entenem, barpepe brut, greixós i amb tomàquet que té bombolletes i regust picant) creixi a Barcelona. El que m'incomoda i em frena sobremanera és la sensació en l'aire que no es pot anar en pantalons del Decathlon a fer un cafè i pastís en la gran majoria d'opcions que apareixen dins d'aquest ventall, perquè espatlles la foto i perquè t’ho fan notar.
    Poc m’interessen a aquestes alçades les mirades o l’estil de servei passota a nivell personal, però si que trobo una mica refotut haver de mudar-se per anar a fer un cafè i a més haver de demanar si us plau a veure si et poden fer el favor d’atendre’t. A nivell professional, em sembla que falta molt sentit de vocació de servei i de professionalitat real a l’hora de decidir emprendre en un bar o cafeteria. Potser peco de purista, però sempre he considerat que el client molt fa venint i pagant el compte. Si hi he de posar tant de la meva part perquè a un altre li vagi bé el negoci a mi personalment no em surten els números.

    D’altra banda, si el negoci els funciona llavors simplement deu ser que nosaltres no en som el públic objectiu. A vegades amb tenir ganes d'anar-hi i estar en disposició de pagar el compte no n'hi ha prou per ser client benvingut. Al teu post parles d'ètica. No apretaré més per aquí.

    No pretenc que tots els bars o cafeteries de la ciutat m'hagin d’agradar a mi, que qui sap si duc les ulleres brutes (només faltaria que m'haguessin de rebre amb un somriure?...hummm...). El temps dirà. Potser passarà com amb “Lost in Translation” i quedaran com a cafeteries o restaurants generacionals, “Hipster of the moment”, o potser tiraran endavant, creixeran i s’establiran com a grans clàssics. M’agradaria.
    El que si que faré és una petició popular: volem un bloc de recomanacions gastronòmiques per, enlloc de foodies o hipsters, #maresquevanperterraambelsseusfillsiduenpantalonsdelDecathloniqueelsencantamenjarbé
    O potser per a “La gent normal”, que està clar que amb que t’agradin els Manel no n’hi ha prou per ser hipster :D

    Ah, i poder-se fer es pot fer: la Federal n'és un exemple.
    Gràcies nois!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Maria, espectacular resposta, moltes gràcies.

      Sento la decepció de Petitbo, jo crec que té l'encant en els pastissos i en el sofa que tenen. No és dels llocs als que li tinc mania, i mira no sé perquè realment...suposo que perquè no donen la tabarra a les xarxes socials amb lo bons i guapos que són.
      Sobre el com anar a les cafeteries, jo crec que es pot anar de Decathlon a totes. I no t'han de mirar raro. Si volen ser com NY, que es comportin com a NY, on la gent va com li rota pel carrer, Decathlon o pijama a fer el brunch. On tens molta raó és en l'atenció que hi ha a molts locals. Millorable al 60% com a mínim. No hi ha vocacions a la restauració i es nota. A la gent no li agrada fer el que fa i es nota.. I hem d'escollir on anem, clar. Tenim llibertat per fer-ho i ser curosos. Res de sentimentalismes, són els nostres diners.
      Sobre els blogs per gent normal, jo crec que n'hi ha molts. El meu no es distingeix per ser gaire per moderns, crec. I bastant low cost.
      Federal no deixa de ser un lloc de concentració moderna, no et pensis!!

      Gràcies per les teves reflexions, Maria!!

      Eliminar
    2. A Federal em passa que tenen aquell entrepà, el Blat, amb alvocat, bacon, enciam, tomàquet, allioli i ou ferrat que és massa bo! Quan hi vaig i encerto que han trobat alvocats madurs m'encego amb l'entrepà i un batut de fruites i no veig res més :D Zero criteri, ja ho veus.

      Gràcies per la resposta!

      Eliminar
    3. Vosté té molt bon gust!! :)

      Eliminar